Pressuposts Generals de les Illes Balears

La classificació econòmica d'un pressupost ens permet distingir les despeses i ingressos en funció de la seva naturalesa: És un sou o és el rebut de la llum? És una taxa o és una subvenció de la Unió Europea?. A les Illes Balears aquesta classificació és una jerarquia de quatre nivells (capítols, articles, conceptes i subconceptes): així, el Capítol I de despeses correspon per exemple a "Despeses de personal", mentre que el Capítol VI es refereix a "Inversions".

La classificació funcional d'un pressupost ens indica quin és l'objectiu d'una despesa concreta, és a dir, distingeix entre les despeses relacionades amb "Justícia" i els que pertanyen a "Sanitat". A les Illes Balears aquesta classificació és una jerarquia amb cinc nivells, però els dos principals són Polítiques (també anomenades Funcions), Programes i Subprogrames. Existeixen unes trenta polítiques - objectius d'alt nivell com "Justícia", "Sanitat" o "Educació" - i més de cent programes, que concreten les polítiques i s'ocupen de, per exemple, "Educació Primària", "Universitats" o "Farmàcia".

La classificació orgànica del pressupost indica quin organisme és el responsable de cada ingrés o despesa. Podem distingir en un primer nivell a la Institució (Govern de les Illes Balears enfront del Servei de Salut de les Illes Balears, per exemple), i dins de cada institució a les diferents "Seccions" (Conselleria de Cultura, Conselleria de Sanitat...) i Departaments.

L’estat de despeses ordena els crèdits d’acord amb tres classificacions diferents:

• Orgànica, que informa sobre qui fa la despesa.
• Per programes, que informa sobre en què es gasta, és a dir, la finalitat de la despesa.
• Econòmica, que informa sobre com es gasta, sobre la naturalesa econòmica de la despesa.

L’estat d’ingressos es pot classificar d’acord amb les classificacions següents:

• Classificació econòmica, que presenta la informació atenent a la naturalesa econòmica dels drets pressupostaris.
• Classificació orgànica, que informa sobre qui ingressa.

Inflació quan el resultat del seu càlcul és negatiu. Reflecteix un descens observat en el nivell general de preus.

El dèficit d'una administració - el contrari del superàvit - és la despesa anual que no pot ser coberta pels ingressos, i que ha de ser pagada mitjançant préstecs o emetent productes financers com a Letras del Tesoro o Bons. El deute d'una administració és el dèficit acumulat al llarg dels anys. Tant el dèficit com el deute solen ser mesurades com a percentatge sobre el Producte Interior Brut de la regió, per poder comparar les dades de diferents administracions.

L'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) és un impost personal que grava a les persones físiques residents a Espanya (és a dir, no a les empreses) en funció de la seva renda total durant l'any. És un impost progressiu: a majors ingressos, major és el percentatge a pagar.

L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és un impost al consum (impost indirecte), aplicat a la major part de les operacions comercials i professionals. És un impost pagat solament pel consumidor final, i neutre per a les empreses i professionals. En funció de la naturalesa del producte o servei s'apliquen tres tipus diferents: general (21%), reduït (10%) o superreduït (4%).

L'Impost de Societats és un impost directe aplicat a entitats com a empreses, associacions o fons d'inversió, i que grava els beneficis obtinguts durant l'any fiscal.