El recorregut dels meus imposts

1. Els ingressos

Els ingressos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) procedeixen de diferents fonts de finançament, la principal de les quals és el sistema de finançament autonòmic, que representa aproximadament el 70 % del total dels ingressos no financers i que es nodreix d’algunes de les figures tributàries més significatives: IRPF i IVA, a més dels imposts especials sobre el tabac, les begudes alcohòliques, etc. Els tributs propis (cànon de sanejament i impost sobre estades turístiques) i els cedits totalment (patrimoni, successions i donacions, transmissions patrimonials, etc.) representen aproximadament el 25 % dels ingressos no financers, mentre que el 5 % restant corresponen a altres transferències, tant de l’Estat com de la Unió Europea.

2. Com es reparteixen

El sistema de finançament autonòmic es basa, entre d’altres, en els principis d’autonomia i coresponsabilitat fiscal, que recull la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). Aquesta autonomia fiscal es concreta en la cessió d’una part de la recaptació d’algunes de les principals figures tributàries: el 50 % de l’IRPF i l’IVA, i el 58% dels imposts especials. No obstant això, d’aquesta recaptació únicament una part retorna finalment a la CAIB, com a resultat dels diferents fons que operen en l’actual model de finançament per tal de redistribuir els recursos entre les comunitats autònomes. De la darrera liquidació del model (2015), en resulta que les Illes Balears passen d’ocupar la segona posició en termes de capacitat fiscal per habitant (amb un índex de 121,03), a quedar relegades a la desena posició en termes de recursos per habitant un cop ha actuat el model (amb un índex de 98,17).

3. A què es destinen

La CAIB té competències en la provisió dels principals serveis públics fonamentals (salut, educació, serveis socials, ocupació, etc.), al marge d’altres competències relacionades principalment amb la política econòmica (turisme, comerç, indústria, agricultura, etc.), l’ordenació del territori i el medi ambient, i les infraestructures. D’altra banda, una part significativa dels ingressos es destinen a finançar els consells insulars, com a institucions de govern de les illes, que desenvolupen bàsicament competències delegades per la CAIB relacionades amb les carreteres, els serveis socials i la cultura, i també els ajuntaments, mitjançant els fons de cooperació local.

Ingressos i despeses al Govern de les Illes Balears

Ingressos no financers

Despeses no financeres

Tria l'any

Dades pressupostàries al

Despeses
Variación
Total Pressupostat
1. Despeses de personal
2. Despeses corrents en béns i serveis
3. Despeses financeres
4. Transferències corrents
5. Fons de contingència
Subtotal Corrent
6. Inversions reals
7. Transferències de capital
Subtotal de Capital
Subtotal No Financer
8. Actius financers
9. Passius financers
Subtotal Financer
Ingressos
Variación
Total Pressupostat
1. Imposts directes
2. Imposts indirectes
3. Taxes, preus públics i altres ingressos
4. Transferències corrents
5. Ingressos patrimonials
Subtotal Corrent
6. Alienació d'inversions reals
7. Transferències de capital
Subtotal de Capital
Subtotal No Financer
8. Actius financers
9. Passius financers
Subtotal Financer
Indicadors pressupostaris
Glosario - Capacitat/Necessitat de finançament Capacitat/Necessitat de finançament

El càlcul dels indicadors utilitza les xifres d'execució per als anys en què la liquidació està tancada, o el pressupost aprovat en cas contrari.

Fonts de les dades

Nota

  • Els ingressos i despeses mostrades inclouen a l'administració general i organismes autònoms del Govern, a l'Agència Tributària i al Servei de Salut de les Illes Balears.
  • L'ajust de la inflació es fa l'1 de gener de 2016. La taxa d'inflació anual és la mitjana de la taxa interanual dels dotze mesos de l'any.
  • Les xifres del 2017 es refereixen al projecte de pressupost, pendent d'aprovació.